O, la poesia
aquesta bella arpia,
amb els seus versos
sempre tan tersos.
La seua mètrica
que resulta tètrica
i amb els seus recursos
que pareixen abusos.
Amb l'antítesi o l'anáfora.
Amb l'hipérbole o la personificació.
Amb el polisíndeton o la metàfora.
Amb el paral·lelisme o l'aliteració.
Quartets tercets,
quintets o sextets.
Tots em pareixen iguals.
Tots tan diferents.
O, poesia
quina bella arpia.